Avís a la població: les connotacions del text poden no correspondre amb la realitat.
S'explica als diaris, a la tele, a la ràdio que estem en crisi. Hòstia amb la refotuda crisi... Jo crec que tothom n'està fins als ous i, en el fons, els perjudicats en som ens consumidors i clients. Acabem pagant-ne els plats trencats. M'explico.
Resulta que el govern, en vista de la gran despesa pública, ha decidit de reduir-ne les despeses (oh! brillant idea!!) i ha decidit de reduir en un cinc per cent (5% que queda molt bé en numèric) els sous i salaris dels funcionaris públics. El que no ha tingut tan en compte és la reacció d'aquests, que s'ha transformat amb un odi visceral cap als ciutadans i usuaris de qualsevol mena de servei públic.
Suposo que els polítics, tots ells deuen tenir el carnet de conduir, perquè avui en dia, plantejar-se de treure's el carnet de conduir vol dir anar preparat a hipotecar-se la vida. Sobretot si ets un estudiant que et pagues la carrera, una habitació i la manutenció (la teca, vaja) mes rere mes, ho tens cru per pagar-te unes pràctiques i els drets (més taxes d'examen). I si, a més, decideixen abaixar els sous dels funcionaris (entre ells, els examinadors), ara si que l'has cagat.
No hi ha res com un examinador amb set de sang després d'una baixada de salaris. Et miren amb cara de "fa dos dies que no menjo carn humana i tu fas molt bona olor" mentre se'ls injecten els ulls de sang, i tu, allà pobre, esperant l'Apocalipsi amb els dos braços al volant i resant perquè se't menji viu mentre condueixes.
A més, saps que l'examen, tot i haver estat programat per començar a les 12:40h acaba començant a les 12:43h i l'examinador fa 3 hores que s'espera al lloc dels fets i està més cremat que un cafè "del tiempo" com deia l'amic Goyo Jiménez i per tant, que la seva paciència queda reduïda al, que, matemàticament parlant, s'expressa com a conjunt buit.
"Perdona, saps que estàs a les meves mans, no?" (Joder, quin fill de puta)
"Mira, sé que vas al carril dret del carrer Aragó, però realment és estrictament necessari de que giris a l'esquerra al pròxim carrer" (La mare que el/la va parir)
"No sé perquè no va a 43km/h quan la via li permet anar a 50km/h" (Hòstia, avui no m'hauria d'haver aixecat del PUTO llit)
Total, que entres al cotxe tot garratibat, regules els miralls i intentes que això duri tant de temps com puguis. Procures relaxar-te amb un comentari amb ganxo, però el teu professor no pot parlar amb tu, i procura no riure. I l'examinador, en fi... que un dia més no té el dia. Amb la teva consciència commoguda per l'inevitable, t'esforces per calmar-te per dins respirant fons i dient-te. Ho saps fer, aprovaràs!
Després d'anar seguint un seguit d'instruccions sense sentit, en certs moments amb certa mala llet, t'acaben demanant que aparquis. Et sents com Hèrcules havent superat les 12 proves, i només et queda pujar al tro. Però ai las! El professor prem el fre a mig dit de topar amb el cotxe de davant mentre aparques i sents com se't gelen les mans, se t'eriça el pèl del catell. El P*TO xivato dels collons. I l'examinador/a somriu
