dimarts, 22 de febrer del 2011

- Circle O'Life

We all know Zombies are at the top of the food chain.

Tots sabem que els Zombies estan a dalt de la cadena alimentària.

dilluns, 21 de febrer del 2011

- Star Wars 1

Ah, the paternity tests.

"Luke, t'he de tallar la mà per fer-ne proves i descobrir si sóc el teu PARE"
"Què collons?!"
Ah, els tests de paternitat.

- All Stars 2

I love Stevie Wonder, and he was there too!

*El partit de les Estrelles va ser tan bo que fins i tot l'Stevie Wonder el va poder veure*

- All Stars 1

Pretty self-explanatory.

(Rihanna cantant un dels seus èxits)
Justin Bieber: "Ho... La Rihanna la fan cantar durant el cap de setmana de les estrelles i a mi no. És injust"

diumenge, 20 de febrer del 2011

- Burocracy and Business Pt.2

Why did it have to be me?
Perquè m'havia de tocar a mi?

- Burocracy and Business Pt.1

Don't you just wish they would tell you that before you waited there for 2 hours for your turn?
De veritat que no et poden avisar que no t'atendran només entrar enlloc d'esperar 2 hores?

dissabte, 19 de febrer del 2011

- Blazers 1

*Al despatx de'n Richie Cho*
"Com et puc ajudar, Nate?"
"Hem de trobar una solució pel tema dels "genolls" urgentment!"
"Oh, ja ho hem arreglat, això!"

divendres, 18 de febrer del 2011

- Tribute to Don Hertzfeldt

Això és un homenatge a Don Hertzfeldt (animador i dibuixant).
This is a tribute to Don Hertzfeldt (animator and comic cartoonist).

- Uni Stuff Pt.2

Continuació de: Uni Stuff Pt.1
Check first: Uni Stuff Pt.1

Aquestes classes tan insuportablement avorrides...
Those so awfully boring lectures...


(talking in a southern spanish accent) "The Himports... The Hexports... HSpain... Bla bla bla"

"This is Heverything for today"

"Did you get anything?" : /


- Uni Stuff Pt.1


La situació aquella d'estar matriculat amb un bon professor i l'aula està plena, i et demana que marxis perquè a l'altra classe no hi ha assistència.

The classy situation in which you sign up with a good teacher, and he has to ask you to go because in the other classroom, the other teacher has no students attending to the lectures.

"Next week, we'll split the classroom in two in order to do the exercises. Today the left side of the class stays, and the rest go, please go to the classroom number 104"

*One week later*
"I know it sucks, but today the right side of the classroom has to go through the 104's hell."
"Fuck..."

"Okay, let's get started"

dijous, 17 de febrer del 2011

- Chop The Onions

We all know they smell (and how!), but our fellow friends should find out by themselves at home.



"Farem una mica de salsa de tomàquet"
"Ja tallo jo la ceba"
*El dia següent*
Sabem que fan mala olor (i de quina manera!), però potser que els nostres companys ho esbrinin ells mateixos a casa seva.

- Annoying Moskitoes


Not gonna trust you if you tell me you've never been woken by one of these little cabrones.


No et creuré si em dius que mai t'han despertat aquests petits tocacollons.

dimecres, 1 de desembre del 2010

- Nooooooooooooooo!

Avís a la població: les connotacions del text poden no correspondre amb la realitat.

S'explica als diaris, a la tele, a la ràdio que estem en crisi. Hòstia amb la refotuda crisi... Jo crec que tothom n'està fins als ous i, en el fons, els perjudicats en som ens consumidors i clients. Acabem pagant-ne els plats trencats. M'explico.

Resulta que el govern, en vista de la gran despesa pública, ha decidit de reduir-ne les despeses (oh! brillant idea!!) i ha decidit de reduir en un cinc per cent (5% que queda molt bé en numèric) els sous i salaris dels funcionaris públics. El que no ha tingut tan en compte és la reacció d'aquests, que s'ha transformat amb un odi visceral cap als ciutadans i usuaris de qualsevol mena de servei públic.

Suposo que els polítics, tots ells deuen tenir el carnet de conduir, perquè avui en dia, plantejar-se de treure's el carnet de conduir vol dir anar preparat a hipotecar-se la vida. Sobretot si ets un estudiant que et pagues la carrera, una habitació i la manutenció (la teca, vaja) mes rere mes, ho tens cru per pagar-te unes pràctiques i els drets (més taxes d'examen). I si, a més, decideixen abaixar els sous dels funcionaris (entre ells, els examinadors), ara si que l'has cagat.

No hi ha res com un examinador amb set de sang després d'una baixada de salaris. Et miren amb cara de "fa dos dies que no menjo carn humana i tu fas molt bona olor" mentre se'ls injecten els ulls de sang, i tu, allà pobre, esperant l'Apocalipsi amb els dos braços al volant i resant perquè se't menji viu mentre condueixes.
A més, saps que l'examen, tot i haver estat programat per començar a les 12:40h acaba començant a les 12:43h i l'examinador fa 3 hores que s'espera al lloc dels fets i està més cremat que un cafè "del tiempo" com deia l'amic Goyo Jiménez i per tant, que la seva paciència queda reduïda al, que, matemàticament parlant, s'expressa com a conjunt buit.

"Perdona, saps que estàs a les meves mans, no?" (Joder, quin fill de puta)
"Mira, sé que vas al carril dret del carrer Aragó, però realment és estrictament necessari de que giris a l'esquerra al pròxim carrer" (La mare que el/la va parir)
"No sé perquè no va a 43km/h quan la via li permet anar a 50km/h" (Hòstia, avui no m'hauria d'haver aixecat del PUTO llit)

Total, que entres al cotxe tot garratibat, regules els miralls i intentes que això duri tant de temps com puguis. Procures relaxar-te amb un comentari amb ganxo, però el teu professor no pot parlar amb tu, i procura no riure. I l'examinador, en fi... que un dia més no té el dia. Amb la teva consciència commoguda per l'inevitable, t'esforces per calmar-te per dins respirant fons i dient-te. Ho saps fer, aprovaràs!

Després d'anar seguint un seguit d'instruccions sense sentit, en certs moments amb certa mala llet, t'acaben demanant que aparquis. Et sents com Hèrcules havent superat les 12 proves, i només et queda pujar al tro. Però ai las! El professor prem el fre a mig dit de topar amb el cotxe de davant mentre aparques i sents com se't gelen les mans, se t'eriça el pèl del catell. El P*TO xivato dels collons. I l'examinador/a somriu

dimarts, 23 de novembre del 2010

- The amazingness of a patient

Prot: You know what I've learned about your planet? There's enough life on Earth to fill 50 planets. Plants, animals, people, fungi, viruses, all jostling to find their place, bouncing off each other, feeding off each other. Connected.
Dr Mark Powell: You don't have that kind of connection on K-PAX?
Prot: Nobody wants, nobody needs. On K-PAX, when I'm gone, nobody misses me. There would be no reason to. And yet I sense that when I leave here... I will be missed. Yes. Strange feeling.
__________________________________________________________


Prot: I want to tell you something, Mark. Something you do not yet know, but we k-paxians have been around long enough to have discovered: the universe will expand, then it will collapse back on itself, and then it will expand again. It will repeat this process forever. What you don't know is that, when the universe expands again, everything will be as it is now. Wherever mistakes you make this time around, you will live through on your next pass. Every mistake you make, you will live through, again and again, forever.
So my advice to you, is to get it right this time around because this time... is all you have.

dissabte, 29 de maig del 2010

Oda als fills: estimada Elna

Elna, tu: tan petita, tan innocent, tan fràgil; Nouvinguda.

Després de tretze hores de part vas donar-te a conèixer a uns pares emocionats davant de l'increïble miracle de la vida. Per ser un ésser tan menut has creat al teu voltant una expectativa gegant. Cosins, oncles i tietes, avis i àvies, nebots i nebodes, cunyats, sogres, besavis i besàvies... tothom perd el nord per veure't. Tu, tan tranquil·la.

Innocència pura. Ets verge: en tu no hi ha cap mena de memòria ni experiència, no tens tabús ni prejudicis, no tens pors ni tens febleses, no tens rancors. Ets lliure de pensaments, il·lusions i fracassos. Ets una tabula rasa perfecta. Ets una espelma que tot just acaba d'encendre's i que li queda molt de combustible encara per a viure. Viu-la al màxim.

Has arribat en un món que no espera, un món que es mou cada dia més de pressa. Un món modern que oblida els seus avis i ignora els seus fills.

Elna, has tingut la sort de néixer dins d'una família que t'estimarà i que t'ensenyarà a estimar, amb uns pares que de ben segur que et sabran fer créixer i t'educaran com millor podran. Són increïbles. Cuida'ls.

Tu, pel món, no ets res, i per a tu, el món, ho serà tot. Però canviaràs el món.

Creixeràs i te n'adonaràs que tot i això, el món pot ser un paradís. Té coses precioses, Elna, llocs que ni tan sols jo puc creure'm que existeixin. Llocs que et poden fer oblidar fins i tot el temps. Perquè allà on hi ha tristesa també hi pot haver alegria i bellesa. I a on hi ha guerres també hi ha pau i tranquil·litat. Aprendràs que una llàgrima no només vol dir tristesa, també vol dir alegria. Aquest món val tant la pena!

Elna, tu: tan petita, tan innocent, tan fràgil; Nouvinguda.

Benvinguda.